Scroll down for the Spanish and English versions of this text
Primera visita a un celler
canadenc: Henry of Pelham. I ha valgut la pena! Les raons per decidir anar-hi
no eren moltes però sí de pes: celler familiar, alguns bons vins ja tastats (els
seus tres ice wines i l’escumós rosat Cuvée Catharine) i situat a la Niagara
Peninsula, a una horeta i poc de Toronto. El balanç final, més que bo: tant pel
que fa al vi com per tot el que s’aprèn al costat d’un home savi.
El cotxe de lloguer t’allunya
ràpidament de la ciutat en un dia rúfol. La Gardiner Expressway i la Queen Elizabeth
Way se succeeixen veloces fins a Hamilton, ciutat de fum i fàbriques de l’extrem
oest del llac Ontario. A partir d’allà, millor fugir de les vies ràpides i
endinsar-se per carreteres rurals per gaudir d’un ambient més humà i proper a
la realitat de la Niagara Peninsula: camps de color verd fosforescent i granges
de fusta. Aquesta estranya peninsula té l’istme a l’alçada de Hamilton i s’estén
cap a l’est fins a tallar-se bruscament als penya-segats del riu Niagara (sí,
el de les catarates de Superman I). A l’altra banda del riu, Buffalo i l’estat
de Nova York (Estats Units). Aviat es comencen a veure les primeres vinyes.
A la botiga del celler, Paul
Speck és l’anfitrió. És un dels tres germans propietaris de Henry of Pelham. Cabell
negre, somriure fàcil i posat proper. Explica com el seu rebesavi Henry va
construir aquell edifici abans i que el Canadà fos país. Li havien donat 40 ha
de terra per haver lluitat amb el regiment lleialista dels Butler’s Rangers a
Niagara-on-the-Lake a finals segle XVIII. Va repartir-les entre els seus 14
fills.
El pare del Paul va comprar
l’últim trosset d’aquelles terres que li quedava a un membre de la família, un
cosí. Va plantar-hi les primeres vinyes i va proposar-se recuperar les terres
que pogués. L’any 1988 veia la llum Henry of Pelham amb la primera anyada. Parlar
amb Paul Speck és parlar amb un savi del vi d’Ontario. Va participar
decisivament en la creació del model de denominacions per al vi del Canada (les
VQA), va aportar el seu coneixement per delimitar el territori de la VQA
Niagara Peninsula i, més endavant, va aconseguir subdividir-la en deu subzones
(alguns dels seus vins només s’etiqueten sota la VQA Short Hills Bench).
Endinsats amb ell fins a les
profunditats del celler per fer el tast, les barriques són muts testimonis d’una
conversa agradable i distesa tot explicant i analitzant els seus vins. Vins
que, en general, transmeten frescor gràcies a una agradabilíssima acidesa natural
i una més que encertada vinificació que no admet l’endolciment gratuït a què
tan aficionats són els paladars canadencs.
Comencem el tast amb el Cuvée Catharine Rosé Brut (70% Pinot
Noir, 30% Chardonnay / 30 mesos en ampolla), un impressionant escumós rosat
elaborat amb mètode tradicional. Aromes marcades de llevats i sotabosc. Llarg,
estructurat i de bombolla integradíssima. Un vi dedicat a la rebesàvia i que
posseeix tota l’elegància i el caràcter d’una matrona com deuria haver estat
aquella dona de 14 fills.
La segona parada del viatge
a través dels vins de Henry of Pelham és el Speck Family Reserve Riesling 2008 (100% Riesling / jove). Per fi
un riesling canadenc que no dolceja en excés! Flaire de mel, flors i un toc de
petroli. Encara conserva una bona acidesa, i ofereix una sorpresa en forma de
tons minerals. Textura greixosa. Un vi de caràcter alsacià que, segons assegura
el Paul, podem degustar perfectament d’aquí uns anys... ho confirmarem tastant
ben aviat l’anyada 2004...
Tanquem el capítol de blancs
amb el Speck Family Reserve Chardonnay
2009 (100% Chardonnay / fermentat i envellit 6 mesos en barrica de roure
francès, 60% nou), que presenta un bonic i brillant color d’or pàl·lid. En nas
ressalten les vainilles i els fumats, que precedeixen l’arribada de certs tons
cítrics i de préssec. Altre cop, gaudim la textura untuosa en aquest vi de
guiny californià.
Inaugurem la sessió de
negres amb un –no podia ser una altra varietat- Speck Family Reserve Pinot Noir 2009 (100% Pinot Noir / envellit en
barrica de roure francès, una tercera part noves). Un vi profund i complex, que
revela aromes especiades (clau) i de fruita vermella gens sobremadurada. Molt
fresc en boca, regala l’alè amb tons balsàmics (com de menta). Aquesta frescor
és el que més sorprèn i agrada d’aquest vi, que relacionaries –tòpic sobre
tópic- amb el clima d’aquest país... tot i que ells diuen que a Niagara
Peninsula tenen unes temperatures privilegiades (demà m’afaitaràs...).
Continuem dirigint-nos cap a
un dels cupatges més característics del món del vi, un clàssic meritage, el Speck Family Reserve Cabernet-Merlot 2007 (50% Cabernet Sauvignon,
50% Merlot... i alguns anys un xic de Cabernet Franc / fermentat en bóta oberta
de roure francès de 5.000 litres i envellit 20 mesos en barriques també
franceses, un 60% noves), que reclama el títol de vi més elegant i rellevant de
la família. Vaja, que n’és el pare, tot tratjat i ben abillat, perfectament
disposat per a una reunió de negocis financers del més alt nivell. S’expressa a
la vista a través d’un color cirera fosc. Mostra una interessant subtilitat en
nas, amb una fruita vermella no gaire intensa, per acabar d’explotar en boca,
amb uns tanins apetitosos. Records bordelesos...
El Paul ha guardat fins a l’últim
moment l’as a la màniga. No és el seu vi més car ni més pretenciós, però sens
dubte és el més sorprenent i interessant. Un d’aquells vins d’amor-odi... AMOR!
De fet, pertany a la segona línia de la casa, els ‘Reserve’, com si fos un fill
descarriat o no reconegut a qui no permeten l’entrada i els còctels del club
dels VQA Short Hills Bench i s’ha de conformar amb les cerveses del més modest
club del VQA Ontario. Es tracta del Henry
of Pelham Reserve Baco Noir 2010 (100% Baco Noir de vinyes plantades el
1984 i el 1994 / 15 mesos en barrica de roure americà), que ensenya les urpes
des del principi, amb un color vermell sanguinolent ben fosc. En nas confirma
la concentració i potència, amb aromes fumades, de tabac i cedre. I en boca, la
sorpresa majúscula, per la seva marcada acidesa i frescor, una característica
inesperada que combina de forma superba amb tota aquella ultra concentració que
amenaçava de donar un bon cop de puny directe al paladar. Emoció i alegria d’haver
trobat un vi DIFERENT (així, en majúscules), que ha viatjat cap a casa. Això
sí, advertència de l’home savi davant de potencials jovenells precipitats: el
baco noir pot ser molt bo si està ben elaborat o pot ser el pitjor vi del món
si està mal elaborat (això ja m’ho havien dit del sumoll i la carinyena, oi?).
Per cloure el tast, no
podíem deixar el celler sense tastar el Henry
of Pelham Icewine Riesling 2008 (100% Riesling collit quan la vinya està
glaçada de forma natural a una temperatura d’entre -8ºC i -13ºC... quin fred! /
quan es premsa, l’aigua del raïm queda enrera en forma de bloc de gel, mentre
que el suc que cau és pràcticament sucre i varietal). Tastant aquest vi (o els
altres icewines de Vidal i de Cabernet Franc) venen ganes de fer l’onada,
aplaudir i treure’s el barret tot alhora. Aromes principalment cítrics (llimona
i llima) i tocs de mel. Acidesa refrescant en boca i no gaire alcohol (8,8%)
fan que es converteixi en un company ideal de sobretaules, com aquells amics
amb qui la conversa flueix i flueix i amb qui ve de gust enllaçar dinar amb
berenar i berenar amb sopar.
Acabem la jornada, fent un
mos al Coach House Café, el restaurant situat a les mateixes instal·lacions del
celler, d’impagable terrassa i cuina senzilla però satisfactòria. Tot dinant
tastem:
-Henry of Pelham Rosé 2011 (Cabernet Sauvignon, Gamay i Syrah /
jove), fresc i sense pretencions... NO és dolç!!! Iupi!
- - - - - - - - - -
Primera
visita a una bodega canadiense: Henry of Pelham. ¡Y ha valido la pena! Las
razones para decidir ir no eran muchas pero sí de peso: bodega familiar,
algunos buenos vinos ya catados (sus tres ice wines y el espumoso rosado Cuvée
Catharine) y situada en la Niagara Peninsula, a una horita y poco de Toronto.
El balance final, más que bueno: tanto por lo que al vino se refiere como por
todo lo que se aprende al lado de un hombre sabio.
El coche de
alquiler te aleja rápidamente de la ciudad en un día encapotado. La Gardiner
Expressway y la Queen Elizabeth Way se suceden veloces hasta Hamilton, ciudad
de humo y fábricas del extremo oeste del lago Ontario. A partir de allí, mejor
huir de las vías rápidas y adentrarse por carreteras rurales para disfrutar de
un ambiente más humano y cercano a la realidad de la Niagara Peninsula: campos
de color verde fosforescente y granjas de madera. Esta extraña península tiene
el istmo a la altura de Hamilton y se extiende hacia el este hasta cortarse
bruscamente en los acantilados del río Niagara (sí, el de las cataratas de
Superman I). Al otro lado del río, Buffalo y el estado de Nueva York (Estados
Unidos). Pronto se empiezan a ver las primeras viñas.
En la tienda
de la bodega, Paul Speck es el anfitrión. Es uno de los tres hermanos
propietarios de Henry of Pelham. Cabello negro, sonrisa fácil y talante
cercano. Explica cómo su tatarabuelo Henry construyó ese edificio antes incluso
de que Canadá fuera país. Le habían donado 40 ha de tierra por haber luchado
con el regimiento lealista de los Butler’s Rangers en Niagara-on-the-Lake a
finales del siglo XVIII. Las repartió entre sus 14 hijos.
El padre de
Paul compró el último pedacito de aquellas tierras que le quedaba a un miembro
de la familia, un primo. Plantó los primeros viñedos y se propuso recuperar las
tierras que pudiese. En 1988, veía la luz la primera añada de Henry of Pelham. Hablar
con Paul Speck es hablar con un sabio del vino de Ontario. Participó
decisivamente en la creación del modelo de denominaciones para el vino de
Canadá (las VQA), aportó su conocimiento para delimitar el territorio de la VQA
Niagara Peninsula y, más adelante, consiguió subdividirla en diez subzonas
(algunos de sus vinos se etiquetan exclusivamente bajo la VQA Short Hills
Bench).
Adentrándonos
con él hasta las profundidades de la bodega para realizar la cata, las barricas
son mudos testigos de una conversación agradable y distendida, explicando y
analizando sus vinos. Vinos que, en general, transmiten frescor gracias a una
agradabilísima acidez natural y una más que acertada vinificación que no admite
el endulzamiento gratuito a que tan aficionados son los paladares canadienses.
Empezamos la
cata con el Cuvée Catharine Rosé Brut
(70% Pinot Noir, 30% Chardonnay / 30 meses en botella), un impresionante
espumoso rosado elaborado con método tradicional. Aromas marcados de levaduras
y hierba. Largo, estructurado y de burbuja integradísima. Un vino dedicado a la
tatarabuela que posee toda la elegancia y el carácter de una mujer madura, como
debía haber sido aquella madre de 14 hijos.
La segunda
parada del viaje a través de los vinos de Henry of Pelham es el Speck Family Reserve Riesling 2008
(100% Riesling / joven). ¡Por fin un riesling canadiense que no tira excesivamente
a dulce! Perfume de miel, flores y un toque de petróleo. Todavía conserva una
buena acidez, y ofrece una sorpresa en forma de tonos minerales. Textura grasa.
Un vino de carácter alsaciano que, según asegura Paul, podemos degustar
perfectamente de aquí a unos años… lo confirmaremos catando bien pronto la
añada 2004…
Cerramos el
capítulo de blancos con el Speck Family
Reserve Chardonnay 2009 (100% Chardonnay / fermentado y envejecido 6 meses
en barrica de roble francés, 60% nuevo), que presenta un bonito y brillante
color de oro pálido. En nariz resaltan las vainillas y los ahumados, que
preceden la llegada de ciertos tonos cítricos y de melocotón. Otra vez, disfrutamos
la textura untuosa en este vino de guiño californiano.
Inauguramos
la sesión de tintos con un –no podía ser otra variedad- Speck Family Reserve Pinot Noir 2009 (100% Pinot Noir / envejecido
en barrica de roble francés, una tercera parte nuevas). Un vino profundo y
complejo, que revela aromas especiados (clavo) y de fruta roja nada
sobremadurada. Ligero y muy fresco en boca, brinda al aliento tonos balsámicos
(como de menta). Esta frescor es lo que más sorprende y gusta de este vino, que
relacionarías –tópico sobre tópico- con el clima de este país… aunque ellos
dicen que en Niagara Peninsula tienen unas temperaturas privilegiadas (ya, ya…).
Continuamos nuestro
camino sensorial dirigiéndonos hacia uno de los coupages más característicos
del mundo del vino, un clásico meritage,
el Speck Family Reserve Cabernet-Merlot
2007 (50% Cabernet Sauvignon, 50% Merlot… y algunos años una pizca de
Cabernet Franc / fermentado en bota abierta de roble francés de 5.000 litros y
envejecido 20 meses en barricas también de roble francés, un 60% nuevas), que
reclama el título de vino más elegante y relevante de la familia. Vaya, que es
el padre, todo trajeado y bien ataviado, perfectamente dispuesto para una reunión
de negocios financieros al más alto nivel. Se expresa a la vista a través de un
color cereza picota. Muestra una interesante sutileza en nariz, con una fruta
roja no muy intensa, para acabar de explotar en boca, con unos taninos
apetitosos. Recuerdos bordeleses…
Paul se ha
guardado hasta el último momento su as en la manga. No es su vino más caro ni
más pretencioso, pero sin duda es el más sorprendente e interesante. Uno de
esos vinos de amor-odio… ¡AMOR! De hecho, pertenece a la segunda línea de la
casa, los ‘Reserve’, como si fuera un hijo descarriado o no reconocido a quien
no le permiten la entrada ni los cócteles del club de los VQA Short Hills Bench
y se tiene que conformar con las cervezas del más modesto club de los VQA
Ontario. Se trata del Henry of Pelham
Reserve Baco Noir 2010 (100% Baco Noir de viñas plantadas en 1984 y en 1994
/ 15 meses en barrica de roble americano), que enseña las garras desde el
principio, con un color rojo sanguinolento bien oscuro. En nariz, confirma la
concentración y potencia, con aromas ahumados, de tabaco y cedro. Y en boca, la
sorpresa mayúscula, por su marcada acidez y frescor, una característica
inesperada que combina de forma soberbia con toda aquella ultraconcentración
que amenazaba con dar un buen puñetazo directo al paladar. Emoción y alegría
por haber encontrado un vino DIFERENTE (así, en mayúsculas), que ya ha viajado para
casa por partida doble. Eso sí, advertencia del hombre sabio ante potenciales
jovenzuelos precipitados: el baco noir puede ser muy bueno si está bien
elaborado o puede ser el peor vino del mundo si está mal elaborado (eso ya me
lo habían dicho del sumoll y la cariñena, ¿verdad?).
Para concluir la cata, no podíamos dejar la bodega sin catar
el Henry of Pelham Icewine Riesling 2008
(100% Riesling, vendimiado cuando la viña está helada de forma natural a una
temperatura de entre -8ºC y -13ºC… ¡qué frío! / cuando se prensa, el agua de la
uva queda atrás en forma de bloque de hielo, mientras el zumo que cae es
prácticamente azúcar y varietal). Catando este vino (o sus otros icewines de
Vidal y de Cabernet Franc) vienen ganas de hacer la ola, aplaudir y sacarse el
sombrero todo a la vez. Aromas principalmente cítricos (limón y lima) y toques
de miel. Acidez refrescante en boca y no mucho alcohol (8,8%) hacen que se
convierta en un compañero ideal de sobremesas, como esos amigos con quienes la
conversación fluye y fluye y con quienes apetece enlazar comida con merienda y
merienda con cena.
Acabamos la jornada comiendo algo en el Coach House Café, el
restaurante situado en las mismas instalaciones de la bodega, de impagable
terraza y cocina sencilla pero satisfactoria. Mientras comemos probamos:
-Henry
of Pelham Rosé 2011 (Cabernet Sauvignon, Gamay y Surah / joven), fresco y
sin pretenciones... ¡¡¡NO es dulce!!! ¡Yupi!
- - - - - - - - - -
First visit to a Canadian winery:
Henry of Pelham. And it was totally worth it! We hadn’t a few reasons to decide
going there: family owned and operated winery, some good wines already tasted
(their three ice wines and the sparkling rosé Cuvée Catharine) and located in
Niagara Peninsula, one hour from Toronto. The final balance, more than good:
both for the wines and for what you can learn beside a wise man.
The rented car moves you away from the
city quickly, in an overcast day. The Gardiner Expressway and the Queen
Elizabeth Way follow fast one another until Hamilton, smoky city of factories
located at the West end of Ontario Lake. From there, it is better to run away
from speed ways and venture by rural roads, enjoying a more human environment,
actually closer to the Niagara Peninsula’s reality: neon green fields and
wooden farms. This weird peninsula has its isthmus at Hamilton and it extends
from there to the east until it is cut by the Niagara river cliffs (yes, that
same river of the falls of Superman I). At the other side of the river, Buffalo
and the New York state (United States). Soon, you can see the first vineyards.
Inside the winery’s shop, Paul Speck is the host. He is one of
the three brothers who own Henry of Pelham. Black hair, easy smile and warm
mood. He explains how his great-great-grandfather Henry built that building
even before than Canada was a country. He was given a 40 ha field due to his
participation in the loyalist regiment of Butler’s Rangers at
Niagara-on-the-Lake, at the late XVIII. He parceled them out among its 14 sons
and daughters.
Paul’s father bought the last tiny bit
of those fields already owned by a family member, a cousin. He planted the
first vineyards and set his mind on regaining the fields he could. The first
Henry of Pelham vintage came out in 1988. Talking with Paul Speck is like
talking with an Ontario’s wine wise man. He took crucially part in the creation
of the appellation model for the Canadian wine (the VQA), he provided his
knowledge for delimiting the Niagara Peninsula VQA’s territory and, later on,
he succeeded in dividing it off in 10 subregions (some of his wines are only
labeled under the Short Hills Bench VQA).
Going deep into the depths of the
winery to do the tasting, the barrels are silent witnesses of a pleasant and
relaxed conversation, explaining and analyzing their wines. Wines that, in
general, express freshness thanks to a very pleasant natural acidity and a more
than correct vinification, which doesn’t accept any gratuitous sweetening.
We begin the tasting with the Cuvée Catharine Rosé Brut (70% Pinot Noir,
30% Chardonnay / 30 months in bottle), an amazing sparkling rosé made following
the traditional method. Yeast and grass aromas. Long, structured and very well
integrated bubble. A wine dedicated to the great-great-grandmother, that owns
all the elegance and the character of a mature woman, as should have been that
mother of 14 sons.
The second stop in our trip through
the Henry of Pelham wines is the Speck
Family Reserve Riesling 2008 (100% Riesling / young). At last, a Canadian Riesling
not too sweet! Honey fragrance, flowers and a petroleum touch. It already keeps
a good acidity, and offers a surprise: mineral tones. Fatty texture. A wine
with Alsatian character that, as Paul asserts, we can enjoy perfectly in a few
years… we will confirm it soon, tasting the vintage 2004…
We close the whites chapter with the Speck Family Reserve Chardonnay 2009
(100% Chardonnay / fermented and aged 6 months in French oak barrel, 60% new),
which shows a beautiful and bright pale gold colour. On the nose, the vanilla
and the smoky aromas stand out, preceding the arrival of certain citric and peach
tones. Again, we enjoy the oily texture in this Californian wink wine.
We open the reds sessions with a –it couldn’t
be another grape- Speck Family Reserve
Pinot Noir 2009 (100% Pinot Noir / aged in French oak barrel, a third of
them new). A deep and complex wine, that reveals spicy (clove) and non
overripened red fruit. Light and very fresh on the palate, it gives to the
breath balsamic tones (as of mint). This freshness is the most surprising and
lovely thing of this wine, what you would link –cliché over a cliché- with this
country’s climate… although they say that in Niagara Peninsula they have
preferential temperatures (…).
We follow our sensorial path going to
one of the most characteristic coupages of the wine world, a classic meritage, the Speck Family Reserve Cabernet-Merlot 2007 (50% Cabernet Sauvignon,
50% Merlot… and some years a bit of Cabernet Franc / fermented in 5,000 liters French
oak open cask and aged 20 months in also French oak barrels, a 60% of them
new), which claims for the title of most elegant and relevant wine of the
family. That is to say, it is the father, well dressed, perfectly ready for a high
level financial business meeting. It expresses in sight through a black cherry
color. It shows an interestingly subtle on the nose, with a not very intense red
fruit, to finish exploding on the palate, with tasty tannins. Bordelais
souvenirs…
Paul has kept until the last moment the
ace up his sleeve. It is not his most expensive wine, neither the most
pretentious, but for sure it is the most surprising and interesting. One of
those love-hate wines… LOVE! In fact, it belongs to the second line of the
house, the ‘Reserve’, as it was the wayward son who is not allowed to entry the
club of Short Hills Bench VQA and he has to resign himself with the more modest
club of Ontario VQA. It is the Henry of
Pelham Reserve Baco Noir 2010 (100% Baco Noir from vines planted on 1984
and 1994 / 15 months in American oak barrels). Dark bloody red color. On the
nose, it confirms its concentration and power, with smoky, tobacco and cedar
aromas. And on the palate, major surprise, a marked acidity and freshness, an
unexpected feature which combines superbly with all that ultra concentration that
menaced to punch the palate. Excitement and happiness for having found a
DIFERENT wine (like that, in capital letters), which has already travelled
home. Anyhow, warning from the wise man to potential rash youngsters: baco noir
can be very good if it is well made or can be the worst wine of the world if it
is bad made (I have heard that about sumoll and cariñena, isn’t it?).
As a conclusion for the tasting, we
couldn’t leave the winery without tasting the Henry of Pelham Icewine Riesling 2008 (100% Riesling, harvested
when the vineyard is naturally frozen at a temperature between -8ºC and -13ºC…
Cold! / when it is pressed, the water of the grape lags behind as an iced
block, while the falling juice is almost just sugar and variety). Tasting this
wine (or his other Vidal and Cabernet Franc icewines), you have the impulse of doing
the wave, clapping your hands and taking your hat off, all at the same time.
Mainly citric aromas (lemon and lime) and honey touches. Fresh acidity on the
palate and not too alcohol (8.8%) make it an ideal after-dinner partner, as
those friends with whom the conversation flows and with whom you feel like
linking lunch with tea, and tea with dinner.
We finish the time eating something at
the Coach House Café, the restaurant located in the estate, with a great patio
and a straightforward and satisfying menu. While eating we taste:
-Henry
of Pelham Rosé 2011 (Cabernet Sauvignon, Gamay and Syrah / young), fresh
and unpretentious… It is NOT sweet!!! Hurray!