diumenge, 12 de febrer del 2012

CN Tower


Aquest enorme xupa-xups acabat amb punxa és l’element més emblemàtic de Toronto. El seu perfil allargassat surt en totes les fotos que pretenen definir la ciutat. I no m’ho invento jo; ho podeu comprovar: googlegeu Toronto i cliqueu la pestanya d’Imatges i ja ho veureu: aproximadament al 95% de les fotos que s’hi ofereixen hi apareix la CN Tower (i moltes de les que no hi apareix estan fetes des del seu mirador). No és d’estranyar, doncs, que tothom que vagi a Toronto de viatge en torni amb intents de fotografia de la torre (és difícil fotografiar-la de prop) i havent gaudit de les vistes que es poden obtenir durant la visita.

Una ciutat amb escassa història s’ha d’abocar a construccions modernes per fardar d’arquitectura, i la CN Tower permet als torontesos fardar amb arguments. Construïda per la companyia ferroviària Canadian National (d’on li ve el nom CN) l’any 1976, va ostentar fins el 2010 el rècord d’edifici més alt del món, amb 553 metres (no es tenen en comptes les antenes ni altres estructures suportades per cables). Aquell any la va superar el Burj Khalifa de Dubai en la classificació d’edificis, així com la Canton Tower en la més específica classificació de torres (que l’any 2011 va començar a encapçalar la recent Tokyo Sky Tree)*.

Els usos de la CN Tower són bàsicament dos: turístic i com a antena de comunicacions. Val la pena pagar els 24 dòlars (més taxes) que costa la visita bàsica d’observació. Per aquest preu, l’experiència inclou la pujada en ascensor ultrarràpid fins els 346 metres (Look Out) i l’accés al pis inferior (342 m, Glass Floor). Al nivell del Look Out es pot gaudir d’una panoràmica de la ciutat a través de finestres de vidre. Al nivell del Glass Floor, hi ha una zona amb un espectacular terra de vidre, així com una galeria exterior que fa la volta completa a la torre amb vistes de tot Toronto: el llac i les illes per una banda, el Financial District i tot el Downtown d’una altra, els gratacels de Mississauga en la llunyania i sobretot l’enorme extensió d’una ciutat desparramada al llarg 23 km de nord a sud per 43 km d’est a oest.

La visita té la virtut de ser breu (segons com, gairebé més breu que les cues a les guixetes i els ascensors, tant de pujada com de baixada). Qui tingui ganes d’estar-s’hi més estona, pot contractar la visita completa, que inclou el Sky Pod (a 447 m, amb vistes que prometen estendre’s 160 km a la rodona) i un parell d’atraccions a la base que no tenen res a veure amb la torre (una peli en 3D sobre les onades de Tahití i una experiència multisensorial himalaio-amazònica). Una altra qüestió a tenir en compte, per als gurmets, és la possibilitat de dinar o sopar al restaurant 360, que hi ha al nivell Look Out, i gaudir de les vistes còmodament des d’allà... ara, no t’estalvia pagar l’entrada d’observació.

Les millors perspectives de la torre no s’aconsegueixen a la seva base ni als voltants. La fotografia que encapçalarà el vostre àlbum de Toronto us sorprendrà apareixent entre dos gratacels mentre passegeu pels carrers del Downtown, pel Waterfront o fins i tot a les illes, encapçalant el skyline de la ciutat. Per cert, fixeu-vos en la torre de nit, quan el seu tronc, el cos principal i l’agulla superior s’il·luminen de forma dinàmica. La culpa la tenen els més de 1.300 leds instal·lats l’any 2007 a l’interior del canal dels ascensors, a l’exterior del cos i de l’agulla. L’espectacle d’aquests llums en moviment, que canvien de color segons el dia o la celebració que calgui conmemorar, tot i aparentment repetitiu, es fa mirar.

* Per als friquis de les estadístiques, el Burj Khalifa mesura 829,84 m, la Canton Tower 600 m, i la Tokyo Sky Tree 634 m.

Web oficial: www.cntower.ca

Fotos: Wladyslaw / Wikipedia

- - - - - - - - - - -

Este enorme chupa-chups acabado en punta es elemento más emblemático de Toronto. Su perfil alargado sale en todas las fotos que pretenden definir la ciudad. Y no me lo invento yo; lo podéis comprobar: googlead Toronto y clicad en la pestaña de Imágenes y ya lo veréis: aproximadamente en el 95% de las fotos que ofrece el resultado aparece la CN Tower (y muchas de aquellas en las que no aparece están tomadas desde su mirador). No es de extrañar, pues, que todo aquel que vaya a Toronto de viaje vuelva con intentos de fotografía de la torre (es difícil fotografiarla de cerca) y habiendo disfrutado de las vistas que se pueden obtener durante la visita.

Una ciudad con escasa historia se tiene que volcar en construcciones modernas para fardar de arquitectura, y la CN Tower permite a los toronteses fardar con argumentos. Construida por la compañía ferroviaria Canadian National (de donde le viene el nombre CN) en 1976, ostentó hasta 2010 el récord de edificio más alto del mundo, con 553 metros (no se tienen en cuenta las antenas ni otras estructuras soportadas por cables). Aquel año la superó el Burj Khalifa de Dubai en la clasificación de edificios, así como la Canton Tower en la más específica clasificación de torres (que en 2011 pasó a liderar la reciente Tokyo Sky Tree)*.

Los usos de la CN Tower son básicamente dos: turístico y como antena de comunicaciones. Vale la pena pagar los 24 dólares (más tasas) que cuesta la visita básica de observación. Por este precio, la experiencia incluye la subida en ascensor ultrarrápido hasta los 346 metros (Look Out) y el acceso al piso inferior (342 m, Glass Floor). En el nivel del Look Out se puede disfrutar de una panorámica de la ciudad a través de ventanas de cristal. En el nivel del Glass Floor, hay una zona con un espectacular suelo de cristal, así como una galería exterior que rodea completamente la torre con vistas de todo Toronto (o de Torontoentero, como dice el chiste): el lago y las islas por un lado, el Financial District y todo el Downtown por otro, los rascacielos de Mississauga en la lejanía y sobre todo la enorme extensión de una ciudad desparramada a lo largo de 23 km de norte a sur por 43 km de este a oeste.

La visita tiene la virtud de ser breve (según cómo, casi más breve que las colas en las taquillas y los ascensores, tanto de subida como de bajada). Quien tenga ganas de de estar más rato, puede contratar la visita completa, que incluye el Sky Pod (a 447 m, con vistas que prometen extenderse 160 km a la redonda) y un par de atracciones en la base que no tienen nada que ver con la torre (una peli en 3D sobre las olas de Tahití y una experiencia multisensorial himalayo-amazónica). Otra cuestión a tener en cuenta, para los gourmets, es la posibilidad de comer o cenar en el restaurante 360, que está en el nivel Look Out, y disfrutar de las vistas cómodamente desde allí… aunque no te ahorra pagar la entrada de observación.

Las mejores perspectivas de la torre no se consiguen en su base ni en las cercanías. La fotografía que encabezará vuestro álbum de Toronto os sorprenderá apareciendo entre dos rascacielos mientras paseáis por las calles del Downtown, por el Waterfront o incluso en las islas, liderando el skyline de la ciudad. Por cierto, fijaos en la torre de noche, cuando su tronco, el cuerpo principal y la aguja superior se iluminan de forma dinámica. La culpa la tienen los más de 1.300 leds instalados en el hueco del ascensor, y en los exteriores del cuerpo y la aguja. El espectáculo de estas luces en movimiento, que cambian de color según el día o la celebración que haga falta conmemorar, aun aparentemente repetitivo, se hace mirar.

* Para los frikies de las estadísticas, el Burj Khlaifa mide 829,84 m, la Canton Tower 600 m, y la Tokyo Sky Tree 634 m.

Web oficial: www.cntower.ca

Des de la torre / From the tower

- - - - - - - - - -

The huge sharp-pointed lollypop is the Toronto’s most emblematic item. Its elongated shape is present in all the pictures which intend to define the city. And I’m not making it up, you can see it by yourself: google Toronto, click the images tab and you will see: approximately the 95% of the photos given as the result shows the CN Tower (and many of the others are taken from its viewpoint). No wonder, then, that everyone who travels to Toronto comes back with some photograph-attempts of the tower (hard to photograph from close distance) and having enjoyed the views you can get during the visit.

A city with so little history has to dump in modern builgins to show off its architecture, and the CN Tower allows Torontonians show off with arguments. Built by Canadian National Railway Company (whence comes the name CN) in 1976, until 2010 it held the record for world’s tallest building, with its 553 meters (not taking into account the antennas or other structures supported by cables). That year, the Dubai’s Burj Khalifa surpassed it in the buildings’ classification, as well as the Canton Tower did it in the most specific towers’ classification (which in 2011 went on to lead the recent Tokyo Sky Tree)*.

Basically, the CN Tower uses are two: on tourism and as a communications antenna. It’s worth paying the $ 24 (plus taxes) which costs the basic observation visit. For this price, the experience includes the rising in ultra-fast elevator to the 346 meters level (Look Out) and access the lower level (342 m, Glass Floor). In the Look Out level, you can enjoy a panoramic view of the city through glass windows. In the Glass Floor level, there is a spectacular area with a glass floor, and a verandah completely surrounding the tower with views across Toronto: the lake and the islands on one side, the Financial District and Downtown on the other side, the Mississauga skyline in the distance and especially the vast expanse of a city sprawled along 23 km from north to south and 43 km from east to west.

The visit has the virtue of being short (even shorter than the queues at the ticket office and elevators, both upstream and downstream). Who feel being more time there, they can purchase the full tour, including the Sky Pod level (447 m, with views that promise to extend 160 km radius) and a couple of attractions that have nothing to do with the tower, at the ground level (a 3D movie about the Tahiti waves and a Himalayan-Amazon multisensory experience). Another issue to consider, for gourmets, is the possibility of having lunch or dinner at the Restaurant 360, which is in the Look Out Level, and comfortably enjoy the views from there… even if it doesn’t saves you pay the observation tour ticket.

You are not going to get the best outlook of the tower from the ground close to it or nearby. The lead picture in your Toronto’s photo album will surprise you appearing  between two skyscrapers while you were walking around the Downtown streets, the Waterfront or in the islands, leading the city skyline. By the way, look at the tower at night when its trunk, the main pod and the upper needle light up dynamically. The fault lies with the more than 1,300 LEDs installed in the elevators shaft, and the exterior of the pod and the needle. The spectacle of these moving lights that change color depending on the day of the celebration, even seemingly repetitive, it is looking.

* For the statistics freaks, the Burj Khalifa measures 829.84 m, the Canton Tower 600 m and the Tokyo Sky Tree 634 m.

Official site: www.cntower.ca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada