The tip - La propina!!

Molt al tanto amb les propines a Toronto! En aquest país la propina (tip) està universalment institucionalitzada i no és entesa com un premi o una gratificació per un tracte excepcionalment satisfactori, sinó com un reconeixement per un servei correcte. És un dret adquirit. Tots els canadencs sense excepció acostumen a pagar un 15% més d’allò estipulat al compte (bill) a tots els restaurants i bars on van i, si consideren que han rebut un servei extraordinàriament bo, encara són capaços de fer una aportació extra a la causa del cambrer o cambrera de torn.

Des de la perspectiva tòpicament catalana, aquest és un dels fets culturals més incomprensibles que us podeu tirar a la cara en aquest país. Si ja trobareu car fotre-us una cervesa en una taverna, a qui se li acudeix encarir-la més motu proprio? I no us penseu que sigui fàcil sortir d’un establiment sense haver abonat la propina establerta. No sereu els primers (ja m’ha passat dues vegades) a qui el cambrer li pregunti, després de rebre el pagament i amb tota la correcció del món: “Hi ha hagut algun problema amb el servei? No us ha agradat el menjar?” És un eufemisme. En realitat volen dir: “Vols dir que no t’oblides de donar-me la propina que em pertoca, carallot?”

Si us feu els espabilats i responeu que tot ha estat de conya, gràcies, no us estalviaran una sortida del local entre males cares i potencialment tensa. De tota manera, també cal dir que el client d’un establiment canadenc és exigent i, si no deixa propina (o en deixa menys del 15% acceptat), és perquè hi ha alguna cosa que no li ha agradat. En aquest cas, precisament aquest és el moment de dir-ho i sovint acceptaran la crítica amb resignació i esportivitat... crec.

 - - - - - - - - - - -

¡Mucho cuidado con las propinas en Toronto! En este país, la propina (tip) está universalmente institucionalizada y no se entiende como un premio o una gratificación por un trato excepcionalmente satisfactorio, sino como un reconocimiento por un servicio correcto. Es un derecho adquirido. Todo canadiense sin excepción acostumbra a pagar un 15% más de lo estipulado en la cuenta (bill) en todos los restaurantes y bares a los que va y, si considera que ha recibido un servicio extraordinariamente bueno, todavía es capaz de hacer una aportación extra a la causa del camarero o camarera de turno.

Desde la perspectiva tópicamente catalana, este es uno de los distintivos culturales más incomprensibles con que os podéis topar en este país. Si ya encontraréis caro tomaros una cerveza en una taberna, ¿a quién se le ocurre encarecerla más motu proprio? Y no os penséis que sea fácil salir de un establecimiento sin haber abonado la propina establecida. No seréis los primeros (ya me ha pasado dos veces) a quien el camarero le pregunte, después de recibir el pago y con toda la corrección del mundo: “¿Ha habido algún problema con el servicio? ¿No os ha gustado la comida?” Es un eufemismo. En realidad quieren decir: “¿No crees que te olvidas de darme la propina que me toca, tontolaba?”

Si os hacéis los listos y respondéis que todo ha estado de maravilla, gracias, no os ahorrarán una salida del local entre malas caras y potencialmente tensa. De todos modos, también hay que reconocer que el cliente de un establecimiento canadiense es exigente y, si no deja propina (o deja menos del 15% aceptado), es porque ha habido algo que no le ha gustado. En este caso, precisamente este es el momento de decirlo y a menudo aceptarán la crítica con resignación y deportividad… creo.

Foto: Marcin Wichary

   - - - - - - - - - - -

Be careful with the tips in Toronto! In this country, the tip is something universally institutionalized and is not intended as a prize or a reward for an exceptionally successful treatment, but as a recognition for a proper service. It is an acquired right. Each and every one of the Canadians used to pay a 15% more than stated in the bill in all restaurants and bars. In the case that he would receive an extraordinarily good service, he would even be able to make an extra contribution the cause of that water or waitress.

From the topic Catalan perspective, this is one of the more incomprehensible cultural hallmark that you can find in this country. You will find expensive just take a beer in a tavern, so why would be something interested in making it even more expensive motu proprio? And do not think it is easy to leave the place without paying the established tip.

You will not be the first (it has already happened twice to me) to whom the waiter asked absolutely politely, after receiving the payment: “Has there been any problem with the service? Did the food didn’t taste well?” It’s an understatement. He really wants to say: “Don’t you think that you forget to give me the tip that I should receive, berk?

If you are slick on that and respond that everything was great, thanks, they are not going to save you from a pouting and eventually tense walkout. However, we should also recognize that the average Canadian customer is demanding and, if he doesn’t leave a tip (or leaves less than the accepted 15%) is due to something he has not liked. In this case, that’s just the moment to tell it, and often the will accept criticism with resignation and sportsmanship… I think.