dijous, 9 de febrer del 2012

Downtown Toronto - Blade Runner City

La primera vegada que vaig poder veure la imatge del Downtown de Toronto durant la nit em va causar una impressió hipnòtica. A mesura que el cel apagava la seva claror, les moles dels gratacels perdien la uniformitat catedralícia per anar encenent llumetes que dotaven de personalitat cadascun dels apartaments o oficines que els integren. El resultat final em recorda algunes escenes de la pel·lícula Blade Runner (dir. Ridley Scott, 1982, amb Harrison Ford i una debutant Daryl Hannah) que, segons he llegit a la Wikipèdia, estava ambientada al Los Angeles de 2019 (només?), però gairebé podria ser una visió del Toronto de tres dècades enllà de l'estrena del film.

Després d'aquell dia, m'he aturat moltes vegades més a contemplar aquest fotograma actual de Blade Runner que se'm mostra rere els vidres de la finestra. Em sorprenen nous detalls, noves llums fixes o espurnejants, nous elements brillants de tots els colors (grocs, verds, vermells, blaus, blancs) i amb mil matisos d'intensitat. Em deixo embruixar per la serp il·luminada i en constant moviment en què es converteix la Gardiner Highway (la Ronda Litoral de Toronto).

Alguna vegada m'assec al sofà i la mirada se'm perd entre aquestes llums... llavors recupero les sensacions que alguna vegada he tingut davant d'una llar de foc, tot contemplant les flames.


-------------------------------------------------------------------------------------------------------

La primera vez que pude ver la imagen del Downtown de Toronto durante la noche, me causó una impresión hipnótica. A medida que el cielo apagaba su claridad, las moles de los rascacielos perdían la uniformidad catedralicia para ir encendiendo lucecitas que dotaban de personalidad cada uno de los apartamentos u oficinas que los integran. El resultado final me recuerda a algunas escenas de la película Blade Runner (dir. Ridley Scott, 1982, con Harrison Ford y una debutante Daryl Hannah) que, según he leído en la Wikipedia, estaba ambientada en Los Angeles de 2019 (¿sólo?), pero casi podría ser una visión del Toronto de tres décadas más allá del estreno del film.

Después de aquel día, me he parado muchas veces más a contemplar este fotograma actual de Blade Runner que se me muestra tras los cristales de la ventana. Me sorprenden nuevos detalles, nuevas luces fijas o intermitentes, nuevos elementos brillantes de todos los colores (amarillos, verdes, rojos, azules, blancos) y con mil matices de intensidad. Me dejo hechizar por la serpiente iluminada y en constante movimiento en que se convierte la Gardiner Highway (la Ronda Litoral de Toronto).

Alguna vez me siento en el sofá y la mirada se me pierde entre estas luces… entonces recupero las sensaciones que alguna vez he tenido ante una chimenea, mientras contemplo las llamas.


------------------------------------------------------------------------------------------------------

The first time I saw the picture of Toronto’s Downtown at night, I had a hypnotic impression. As the sky faded its clarity, the moles of skyscrapers lost its uniformity lighting little lights which endowed personality to each of the apartments and offices that comprise them. The end result reminds me of some scenes from the film Blade Runner (dir. Ridley Scott, 1982, with Harrison Ford and a rookie Daryl Hannah) which, as I read on Wikipedia, was set in Los Angeles in 2019 (merely?), but almost could be a vision of Toronto three decades beyond the film’s release.

After that day, I have stopped many more times to see this current frame of Blade Runner that is shown to me behind the glass of the window. I am surprised by new details, new steady or intermittent lights, new bright elements of all colors (yellow, green, red, blue, white) and a thousand shades of intensity. I leave myself be mesmerized by the enlightened and constantly moving serpent in which the Gardiner Highway (Toronto’s Ronda Litoral) becomes.

Sometimes, I sit on the couch and my eyes get lost among these lights… then I recover the feelings I have ever had in front of a fireplace, as I contemplated the flames.

4 comentaris:

  1. Hola guapo!
    La verita és que mai m'hagués imaginat que Canadà fos tant i tant "modern". Vull dir, que allò que m'evoca un país tan desconegut és neu, i mooolta natura en estat pur. Però, és clar, les ciutats són ciutats a tot el món i aquest país no té res d'endarrerit, al contrari. El que fa la ingorància, no? Seguiré les teves passes per aquest país desconegut... un petonàs,

    Laura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Laura!
      Tranquil·la, que tampoc vas tan equivocada: de neu, n'hi ha un bon tou (tot i que aquest hivern és dels més suaus que es recorden). Pel que fa a la natura, pensa que és un país enorme el segon del món després de Rússia (amb uns 10 milions de quilòmetres quadrats, mentre que Europa sencera en té 10,5 milions), i no arriba a 35 milions d'habitants (i 12 milions es concentren a Toronto, Mont-real, Vancouver i Ottawa)! O sigui, que mira l'espai que queda lliure de gent... natura verge a tope!

      Elimina
  2. Isaac, company! Felicitats pel bloc, llargament esperat, així podrem anar seguint les teves aventures ontarienques ;-). Aprofito per proposar-te un tema per a propers posts, una de les coses que més ens va intrigar quan ens vàreu parlar de la ciutat aquest estiu: el del Toronto soterrat a prova de temporals àrtics on la gent fa vida quan arriba l'hivern. Ens va deixar molt intrigats saber quina pinta tenia, si hi arriba la llum del sol... Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Xavi! Merci, espero anar actualitzant-lo i així que us feu una mica a la idea del que hi per aquí, i així quan vingueu de visita ja sabreu què voleu anar a veure, jeje...
      Tinc feta una llista de temes dels que vull publicar entrades, i of course el PATH (nom de la ciutat subterrània) està entre ells. Mooolt interessant.
      Salut!

      Elimina